Després del programa GREEN, es continuen les accions en els llacs de muntanya
En efecte, la dinàmica iniciada en el programa, així com la motivació dels socis, van portar a continuar les investigacions sobre els llacs pirinencs. Uns punts clau poden resumir l'any 2020:
La continuació dels inventaris. Tot i el context sanitari, s'han inventariat una desena de llacs en els Alts Pirineus i Ariège. La idea és augmentar el mostreig dels llacs inventariats i millorar el coneixement de la fauna i la flora aquàtiques i difondre la informació als gestors dels espais naturals.
Intercanvis amb l'Agrupació d'Interes Científic ""lacs sentinelles des Alpes"". S'estan duent a terme intercanvis per dissenyar protocols comuns per als inventaris i el seguiment entre massissos muntanyencs. També s'han iniciat intercanvis per millorar i clarificar la governança pirinenca en matèria de coneixement i conservació dels ecosistemes lacustres de muntanya.
El CBNPMP, en col·laboració amb tots els socis pirinencs i alpins, ha elaborat una síntesi bibliogràfica sobre els problemes de conservació dels ecosistemes lacustres de muntanya. Es van enumerar i analitzar més de 200 referències. Està previst promoure aquest treball a través d'una publicació acadèmica col·legiada en el primer semestre de 2021.
Es va organitzar a l’Ariège 2 dies de trobada / formació amb els instructors d'apnea de la Federació Francesa d'Estudis i Esports Submarins. Els bussejadors van fer bons progressos en botànica i la seva competència els va permetre trobar Characeae a una profunditat de gairebé 15m. No hauríem pogut trobar-los sense ells. A més, el 2020, els dos bussejadors de l'CBNPMP van obtenir la seva qualificació de bussejador professional classe B menció 0.
Finalment, a través del CBNPMP, el PNP, el CEN Occitanie i Marc Ventura (Cesicat) s’han valoritzat totes les dades recollides en el marc del programa Green. Referent a això, vam ser seleccionats per presentar una ponència a la conferència ""Llacs i estanys: comprensió, gestió i valorització de l'paisatge límico"", organitzada per la Universitat d'Orleans. Ja s'ha redactat una publicació col·legiada de 25 pàgines que hauria de sortir en el primer semestre de 2021 a la revista Dynamiques environnementales. Més informació:
El projecte GREEN segueix viu en la gestió dels Mitjans Oberts d'Euskadi
Malgrat la seva finalització al desembre de 2019, algunes de les actuacions promogudes en els espais oberts pel projecte GREEN, han seguit desenvolupant-se durant l'any 2020 a Euskadi. Concretament es va continuar la monitorització de diferents tècniques de control del card (Cirsium eriophorum), enguany al Parc Natural de Gorbeia, i es va realitzar una prova de control amb el corró trenca-falgueres (eina adaptada durant el projecte pel PNR Pirineus Ariègoises ) durant el mes de juliol a 70 hectàrees envaïdes per la falguera en aquest mateix espai natural protegit. Ambdues actuacions van ser avaluades per Neiker Tecnalia i co-finançades pel projecte LIFE Oreka Mendian.
Treballs de seguiment de conservació de molleres dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Al llarg de l'any 2020, el Grup de Recerca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació (GEOVEG) i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), Universitat de Barcelona, han realitzat un treball de seguiment de les instal·lacions i actuacions realitzades en el marc del programa GREEN. Es va verificar la resistència dels tancats instal·lats per disminuir la pressió pastoral i / o la freqüentació i es van realitzar inventaris de vegetació de la mateixa manera que els anys anteriors en les quatre localitats d'estudi de Bordes de Bedet, Pallerols, Pla de Boet i a l'Estany de molles. INFO
S'amplia el seguiment de l'impacte dels ungulats sobre la regeneració dels boscos al Parc Natural del Gorbeia.
Durant els anys de vigència del projecte POCTEFA GREEN (2016-2019), es va consensuar, entre els socis participants en aquest projecte, un protocol de seguiment que te com objectiu el mesurament i valoració de l'impacte del bestiar domèstic i els ungulats salvatges sobre la regeneració de diferents boscos dels Pirineu. L'any 2019 la Diputació Foral de Biscaia va instal·lar i mesurar 6 parcel·les fixes (3 d'exclusió més 3 de control) a la Muntanya Arimekorta (Zeanuri), dins de la zona biscaïna del Parc Natural del Gorbeia. Durant l'any 2020 es van a realitzar de nou els mesuraments pertinents en les parcel·les anteriors i, a més, es va duplicar el nombre de mostres, al sumar-se a l'estudi la Diputació Foral d'Alava amb la col·locació de 6 noves parcel·les dins del mateix espai protegit però en la seva vessant alabesa. Concretament es van establir aquestes noves parcel·les en Baranbio, Sarria i Etxaguen.
Avaluació prèvia del recobriment herbaci i recuperació d'antigues pastures mitjançant desbrossaments de matoll a la Coma de Juverri (Parc Natural de l'Alt Pirineu)
La Coma de Juverri, a la forest pública comunal de Ribalera, és una zona tradicional de pastures supraforestals de bona qualitat de Nardus stricta que al llarg de les darreres dècades s'ha anat colonitzant de forma natural per matolls de ginebró (Juniperus communis) i arbres de pi negre (Pinus uncinata). Els treballs de recuperació de pastures es justifiquen per l'ús ramader que existeix encara en l'actualitat, la voluntat dels ramaders de la zona d'aprofitar-los i per la bona qualitat de les pastures herbacis en les zones que es mantenen com a tals. L'objectiu és que les zones que es recuperin arribin a tenir la mateixa qualitat que les zones que es mantenen com a pastures actualment. Per aquest motiu s'ha realitzat una actuació d'eliminació dels peus de ginebre mitjançant trituració amb tractor forestal i amb una màquina trituradora teledirigida (a les zones de més pendent) en 4,90 ha de superfície a la Coma de Juverri, deixant alguns peus aïllats per biodiversitat. Per realitzar el seguiment científic mitjançant el Centro de Ciencia y Tecnología Forestal de Catalunya s'han georeferenciat un total de 60 peus de ginebre abans de l'actuació. S'ha realitzat una caracterització de les pastures prèvia a l'actuació segons el mètode establert en el projecte GREEN per obtenir una referència de la qualitat segons el mètode del Valor Pastoral, el recobriment de sòl nu i els índexs de biodiversitat als quals haurien d'arribar les zones de matoll transformades recentment a pastura.
L’exposició didàctica sobre els llacs de muntanya
Per tal de millorar el coneixement de la biodiversitat dels llacs de gran altitud per protegir-la millor, es van dur a terme inventaris específics de flora i fauna en una xarxa de 36 llacs pirinencs amb contextos diferents (altitud, exposició, etc.).
L’anàlisi de les dades recollides va permetre identificar els elements destacables (jaciments i espècies de fauna i flora) per iniciar operacions de conservació de la biodiversitat així com per donar a conèixer els reptes dels llacs de muntanya. Amb aquest objectiu de sensibilitzar i donar a conèixer els problemes relacionats amb els entorns lacustres dels Pirineus, el Parc Nacional dels Pirineus va elaborar una sèrie de 6 pòsters per descobrir la riquesa dels llacs de muntanya, les accions dutes a terme i els impactes del activitat humana ...:
Descobreix el vídeo de presentació GREEN
Un equip de filmació va seguir les accions de la xarxa GREEN durant diverses setmanes per captar les imatges i entrevistar a diversos socis. Per això, ens complau presentar-te aquest vídeo que transcriu l'ambient i el dinamisme dels actors implicats en aquesta gran aventura GREEN.
Gràcies a tots els participants i socis que han facilitat la logística i l'accés als magnífics llocs que fan d'aquest vídeo un gran èxit.
Cap a una xarxa de parcel•les demostratives de l’impacte dels cèrvids en els boscos dels Pirineus
05/07/2018
A Llavorsí, seu del Parc Natural de l’Alt Pirineu, varis socis participants a l’acció “bosc” es van reunir per parlar sobre la protecció dels bosc pirinenc contra els danys dels cèrvids. En efecte, els cèrvids (cérvol i cabirol) es troben presents en gairebé tota la cadena pirinenca i freqüenten nombrosos tipus d’hàbitats on el bosc és un dels seus preferits.
Els cèrvids consumeixen d’una manera selectiva i repetitiva, la vegetació de sotabosc fins a l’alçada del brostejat, limiten el creixement de les espècies herbàcies i llenyoses i poden entrar en competència alimentària amb espècies patrimonials com el gall fer o altres herbívors invertebrats. Modifiquen estructura i composició amb una tendència a la simplificació i homogeneïtzació dels diferents estrats de la vegetació, afectant a l’hàbitat d’altres grups o comunitats: insectes, aus (disminució del nombre de zones potencials de nidificació i baixa protecció visual), micromamífers, etc.
Per aquest motiu, els gestors d’espais naturals protegits reunits en el projecte GREEN, han creat una xarxa d’unes cinquanta parcel•les dotades d’un o varis sectors d’exclusió, com parcel•les testimoni, permetent l’anàlisi dels impactes dels ungulats sobre regeneració forestal i sobre la vegetació amenaçada o que entra en competició alimentària amb espècies com el gall fer.



Inauguració d’una nova eina de lluita contra la colonització de la falguera comuna als Pirineus de l’Ariège
21/06/2018
Va ser sota un sol d’estiu i en el cor dels Pirineus d’Arieja, que els representants locals, ramaders i professionals agraris i de la gestió d’espais naturals es reuniren per participar en la inauguració del curró “trenca-falgueres”, encarregat i dissenyat pel Parc Natural Regional dels Pirineus d’Arieja.
Aquesta eina remolcada de 750 kg trenca la falguera, aixafant-lo gràcies al seu pes i a barres trencadores. El van provar els ramaders del municipi d’Ercé en una parcel•la envaïda per la falguera comuna a la meseta d’Ajéou. Gràcies a aquesta màquina dissenyada per adaptar-se als pendents i als terrenys difícils dels Pirineus, els ramaders esperen guanyar superfície de pastura i així col•laborar en el manteniment dels espais naturals oberts.
En el marc pirinenc del programa GREEN, el Parc Natural Regional dels Pirineus d’Arièja va escollir treballar en la gestió dels falguerars que cobreixen extenses superfícies en zones mitges i baixes de pastures d’estiu. El projecte ha requerit una estreta cooperació entre representants i ramaders voluntaris, i es va elaborar per contestar a varis reptes: reptes biològics, agro-ramaders i paisatgístics. L’experiment va començar l’any 2016 en diferents sectors envaïts per falgueres en el municipi d’Ercé. S’havia estimat anteriorment que aquests sectors necessitaven una gestió activa de reobertura paisatgística.
L’ús d’aquesta nova eina en les parcel•les de prova d’Ercé permetrà avaluar l’eficiència de la mateixa, amb el propòsit d’oferir als pagesos i gestors d’espais naturals dels Pirineus, noves tècniques adaptades a la gestió d’aquests espais.